Xiscle

«Els teus ulls són paraules estripades / que descobreixen rovells ennegrits / en la solitud de les hores blanques / sobre la taula banús d’un desig. / Amb els llimacs cosits a les parpelles / plores la tardor dels somnis ferits / i et rius de les escàpoles tardances. / Quan al paper no t’escric ets oblit». Xiscle és el primer poemari de Queralt, però té els avantatges d’un llarg procés de maduració formal i temàtica. El poeta s’ha qüestionat moltes coses i ha buscat sempre en veus amigues els suggeriments per evitar les evidències i l’afectació que tant sovint es presenten en els llibres de poesia. La sensació de buidor, la desaparició de la veu, el vertigen que traspuen els poemes es combinen amb la senzillesa i la ingenuïtat tan pròpia d’un Martí Pol, amb la força de la intuïció d’un Maragall i sobretot amb la sobrietat discursiva de Gabriel Ferrater.